Llengo, Idioma, Dialècte

Llengo: forma d'exprésarsê de sa majoria de personas d'una comunitat, pobble o nació.

Idioma: s'estructuració gramatical de sa forma d'espresió de sa majoría de personas d'una comunidat territorial. Ês tota aquélla llengo que té una gramàtica propi que la diferencía de sas demés.

Son lenguas por tanto: el Español, el Balear, el Valennciano, el Vasco, el Gallego y el Catalan.


Dialècte: ês sa forma d'espresió que ténen ets habitans d'una regió, pobble, etc. d'un matex idioma.

Son dialectos: el andaluz, el argentino, el mexicano, el felanitxero, el barcelonín, el tarragonín, etc.


Gramàtica d'es Baléà (2005).

Rondaya Mallorquina

 Font: Grup d'Acció Baléà

 ES DIMONIS BOYETS DE SON MARTÍ.

(Capdellá y Calviá*).
Ses coves d’es armaris eran ses cases des dimonis boyêts de Son Martí. Y aquets dimonis boyêts eran es reverént diable. ¡Qu’en feyan de males pasades!. Axuxi eran aqui, axuxi allá dessá; no los porian pendre formetat.
Don Gabriel qu’era es señó de Son Martí, un día se passetjava á cavall y á lo milló un dimoni boyêt en forma de cabrit péga un bot y se pósa á cualcá á ses anques. Es señó qu’anava distret no s’en va tême, pero es cap d’un instant troba un altre cabrit que s’aturá es costat des cavall y diu:
– ¿Ahón vás cagás?.
– Portarme fás, respón es cabrit que cualcava á ses anques.
– Y ab a-qui, diu es d’en terra.
– Ab Don Gabriel Martí.
Es señó quant sént aquesta veu se gira á derrera, se troba es cabrit y li diu.
Fuig d’aqui; no vuy cabrits que cualquen ab mi.
Y es cabrits se tornaren dimonis boyets y fogiren de cuatres.
¡Éll no sabian quina la s’havian de fé! Pero tota sa seua curolla era fé molta feyna.
Un’altre vegada que va fé un’aygada molt forta caygué un peñal de demunt un cingle: una partida de dimonis boyets heu veren, pararen tots y l’aturaren. Y encare está allá matex.
Ell no tenian aturay. Un dia s’en entravan dins ses cases p’es forat de sa xemeneya y sortian p’es des mox. Un altre es pastó en trobava un derrera una soca d’olivera, l’arruxava y ab un tancá y obrí d’uys ja era demunt es puig veynat.
Á ne’s grau de Son Martí hey havia un molí y sa molinera nomía madó Angelina. Ell vá arribá á está apurada perque tot lo dia los tenia devant y derrera ab sa matexa cansoneta:
-Madó Angelina, madó Angelina, donaumós blat y vos farêm farina.
Y no sabia com los s’havia de llevá de devant. Un dia va di:
– Ja sé quina la ténch de fé.
Y apareyá un parey de covos de llana negre y es primé pich que los se vé devant los digué:
– Jau, preniu aquesta llana y rentaulê fins que tornará blanca*.
Ell l’agafaren pegant crits, y com tota sa seua curolla era fé molta de feyna, ja son partits fins á n’es torrént, renta que renta.
¡Ell que vos penséu! n’hi ha que diuen qu’encare rentan y que devegades encare se sentan es crits que pégan.
Madó Angelina los va sebre havê.
Ell no los torná veure pus á devant.
________________________
*) Á Calviá diuen que los havia donat una pell blanca perque la rentassen fins que tornás negre y una pell negre perque la rentassen fins que fós blanca.
Nota – Ses coves des armaris á devora Capdellá encare avuy dia conservan aquest nom.