Dice muchas verdades. Los maestros que día a día convivimos con esta pérdida de identidad vemos como los niños no entienden nuestra lengua balear, se sienten confusos y aceptan lo dado por los maestros que les transmiten expresiones catalanas y palabras que jamás se habían utilizado aquí. Personalmente me siento muy identificada con esta carta.
Un mestre indignat: "Es mallorquins tenim una historia, una llengo i una identitat pròpies per ses quals mos podem sentir profundament orgullosos. Per tant, ja està bé de deixar-mos avasallar per gent de fora. Feim que es nostros fills coneguin sa vertadera realitat, una realitatque poc té a voure amb sa imposició catalana des darrers anys. "
Som un mestre que exerceix a s’escola pública i, des de fa ja bastant de temps, me sent profundament indignat. Aquesta indignació se deu a s’abast que té sa imposició des català. Emperò, va esser fa unes setmanes, quand, en lletgir sa portada d’un des diaris gratuïts que arriben an es col.legi, quand sa meva preocupació va augmentar i me vaig animar a escriure aquestes línees.
Resulta que, dimecres dematí, vaig lletgir es titulars de cert diari escrit en català, no ès necessari citar-ne es nom, i quina va esser sa meva sorpresa en lletgir “Les Covetes”. Les Covetes? Des de quand aquest poblet de sa costa nom així? Que tots sabem que aquell poble sempre s’ha dit “Ses Covetes”! Perquè, llavonces, aquest afany per canviar es nom des poble? Sa meva primera reflexió fou pensar que sempre s’estan queixant de sa imposició castellanista durant sa Dictadura, i ells estan fent una cosa parescuda amb sa nostra varietat lingüística: la desjecten i l’intenten erradicar.
Emperò, aquí no acaba es tema. Hi ha una obsessió per erradicar s’article salat. Inclús es “Parc de Ses Estacions”, ara ès es “Parc de Les Estacions”. Inclús, durant aquest curs he vist qualque llibre d’alumnes de Primària on posa “La Pobla”, enlloc de “Sa Pobla”. A més a més, sa nova escoleta infantil d’Es Molinar es l’Escoleta del Molinar. Es gimnàs que hi ha en es Portixol, està escrit com “Portitxol”. I ja no mencion lo que succeeix dins es col.legis, des de sa meva experiència docent, puc afirmar que ets alumnes ho donen pràcticament tot en català. A excepció des castellà i de s’inglès, emperò a inglès fins i tot s’empra es català per ses traduccions.
A més a més, cada vegada sent més paraules que no són pròpies d’aquí, i lo que ja ès pitjor, es nins les aprenen i les empren a ses seves tasques diàries. Paraules com “padrí”, “grumer”, xoquins”, “cercar” i “botar”, s’estan substituint per “avi”, “medusa”, “sandàlies”, “buscar” i “saltar”, i, com aquestes, moltíssimes més.Paraules que apareixen dins es llibres i que es mateixos professors catalanistes s’afanyen en ensenyar i imposar. Fins i tot, es castellanoparlants nouvenguts les empren, perquè són ses que els han ensenyat en es cursos de català que se veuen obligats a fer per poder fer feina a ses nostres illes. Expressions com “ca meva” o “mon pare” se veuen reemplaçades per “la meva casa” o “el meu pare”.
Ès per tot això i moltíssim més per lo que estic profundament indignat i he volgut compartir sa meva experiència. Es mallorquins tenim una historia, una llengo i una identitat pròpies per ses quals mos podem sentir profundament orgullosos. Per tant, ja està bé de deixar-mos avasallar per gent de fora. Feim que es nostros fills coneguin sa vertadera realitat, una realitatque poc té a voure amb sa imposició catalana des darrers anys. Una realitat autèntica i sostenible, on es pares puguen triar amb total llibertat, sa llengo en sa que estudiaran es seus fills, ja sia en mallorquí o castellà, sense discriminar-ne cap d’elles, i tot, juntament, amb s’inglès, indispensable avui en dia.
Un mestre indignat!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario